REGIÓ DE MÀRMARA – TURQUIA (1)

Som a la Regió de Màrmara, una de les més petites i la més densament poblada del pais, situada al nord-est de Turquia.
Limita a l’oest amb Grècia i la mar Egea, al nord amb Bulgària i la mar Negra, a l’est amb la regió de la Mar Negra, al sud-est amb la regió d’Anatòlia Central i al sud amb la regió de l’Egeu.
Visitarem diverses ciutats (Edirne, Bursa, Izmik, Canakkale), ubicades en diferents províncies, de la costa a l’interior, passant de la calor al fred de les muntanyes nevades d’Uludag. Això les atorga paisatges ben diferents.

L’antiga Adrianòpolis, i que es coneix com la “ciutat de l’aigua”, doncs conflueixen dos importants rius (Merçi i Tunca). Va ser capital de l’Imperi Otomà durant 88 anys, fins que el sultà Mehmed II va conquerir Constantinoble. Visitar la ciutat és com visitar un gran museu viu amb mesquites, complex religiosos, ponts otomans, banys turcs, antics basars, caravanserralls i palaus. Una barreja balcànica i otomana que s’aprecia en l’arquitectura, en la gastronomia i en les tradicions.⠀A l’època medieval va ser una ciutat emmurallada. Passejant pels carrers de la zona de Kaleiçi (en turc significa “dins del castell”) , observem edificis imponents dins l’antiga ciutat. La primera visita és a la Mesquita Eski, la més antiga de la ciutat. Aixecada entre 1403-1414. Destaquem les cal•ligrafies alcoràniques que vesteixen les seves parets.

Una altra edificació interessant és la mesquita de Üç Şerefeli, construïda entre 1438 y 1447. Un tret característic és que un dels seus minarets disposa de 3 galeries.

La següent visita la dediquem al complex del sultà Beyazit II, aixecat a finals del s.XV, que inclou una mesquita, un hospital, una madrassa, cuines i magatzems. En aquell temps va ser considerat un edifici arquitectònicament únic en el seu gènere.